Gap
by Melcion MateuPuc fondre el gel amb la Mirada,
puc esborrar una multitud amb un sol parpelleig.
Si m’ho proposés,
podria fer créxer la palmera més alta
al mig d’aquesta plaça.
Puc agafar un grapat d’aigua, palpar-lo i prémer-lo
fins que en surti una pedra.
Els guàdies m’aturen quan vaig pel carrer
i em demanen per mi:
sempre els indico la direcció oposada.
Al matí, en despertar-me,
és normal que el llençol m’arribi al sostre.
Puc veure alguns planets que han deixat d’existir,
i també les estrelles que no han sortit encara.
El meu horòoscop sempre s’acompleix,
el meu destí és el destí dels éssers immortals.
Puc decidir entre la vida i la mort,
entre el somni i allò que no gosem pensar.
Puc fer-te patir
o fer que et sentis l’ésser més feliç de la Terra.
El meu nom és antic,
sóc el rei de la llum.
Quan plou o quan fa fred, em torno una crisàlide.
Al meu costat les papallones sempre tremolen,
no puc fer res per evitar-ho:
el que els alters poetes escriuen,
el que els alters poetes diuen en els seus versos és només una part
––una part molt petita––del que dir i puc fer.
Gap
by Melcion MateuWith just a glance I can melt ice.
I can wipe out multitudes with a single blink.
If I were to suggest it
I could make the tallest of palms rise
right here in the middle of this plaza.
I can grab a fistful of water, palm its surfaces and squeeze
until a stone ekes out.
The cops stop me when I’m out on the street
and ask me if I’ve seen me . . .
I always send them in the opposite direction.
In the morning it’s normal for me to wake up and discover
my tented bed sheet touching the ceiling.
I can see some of the planets that have ceased to exist
as well as the stars that still have yet to be.
My horoscope always comes true.
My destiny is the destiny of immortals.
I get to choose between life and death,
between the dream and the thing that we don’t like to think.
I can make you suffer
or make you feel you’re the happiest being on Earth.
My name is ancient:
I am the king of all light.
I become chrysalis when it rains or when it’s cold.
There are always butterflies trembling at my flanks.
I can’t do anything to avoid it:
what other poets write,
what other poets say in their lines,
it’s all only a part –– a very small part –– of what I can say and what I can do.
translated from Catalan by Rowan Ricardo Phillips