[Les flors del jardí parlen]
by Gemma GorgaLes flors del jardí parlen en veu tan baixa que es fa difícil endevinar què diuen. ¿Seran tal vegada diàlegs d’amor, diàlegs socràtics que mantenen amb els insectes de llargues barbes, pesants i taciturns damunt l’elasticitat dels pètals? S’ondulen les cordes vocals de la llum, els rínxols sonors de l’aigua. Però arriba la ronda del record i trepitja les flors amb rudes bótes de sentinella. I em deixa asseguda —trista venedora de mistos— fora del llindar auditiu de la felicitat.
[Garden flowers speak]
by Gemma GorgaGarden flowers speak in such hushed tones that it’s difficult to parse what they’re saying. Could they be dialogues of love, perhaps, Socratic dialogues they hold with long-bearded insects, heavy and reserved, resting on swaying petals? Light’s vocal cords undulate, as do the sonorous curls of water. But the memory patrol turns up and treads on the flowers with its rough sentry boots. And I am left seated—sad little match girl—outside the audible threshold of happiness.
translated from Catalan by Sharon Dolin